PREGUNTAS DE EVALUACIÓN FINAL

Quin ha estat el paper de la política exterior europea davant de la segona meitat del segle XX?

-Davant la segona meitat del Segle XX, Europa va tenir dos papers. El primer, tot sortint de la Segona Guerra Mundial Europa estava arruïnada, i gràcies a l’ajuda del Pla Marshall es va reconstruir i per tant es trobava sotmesa sota la influencia del bloc capitalista, els Estats Units. A mesura que van anar creixent va anar agafant autonomia econòmica i amb la creació de la Unió Europea va aconseguir més independència de cara als EEUU i va tenir un paper més mediador  davant els conflictes del món. 

Com ha influenciat la política econòmica dels EUA en el món capitalista?

Els Estats Units han estat el màxim influenciador econòmic en tot el món. Gràcies a la seva gran capacitat econòmica va tenir un gran paper d’ajuda cap al continent europeu. Mitjançant l’ajuda del Pla Marshall Europa es trobava influenciada per la seva capacitat econòmica, política i inclús militar. El sistema democràtic que tenia els Estats Units, el model econòmic i un gran poder del seu exèrcit eren els aspectes d’influència que tenien respecte el mon capitalista. 

Quin va ser el paper de M. Gorvatxov en la dissolució de la URSS?

Gorvatxov va ser una persona clau per ambdós blocs, capitalista i comunista, sobre tot en el procés de transició d’un sistema de dictadura a un sistema democràtic com va ser el cas de la URSS i proposava el desmantellament del sistema comunista. La seva política de reestructuració del sistema sota el nom de Perestroika i la política de transparència informativa Glasnot van ser determinants pel canvi. 

(...)

Raó per la qual Boris Ieltsin, qui va ser elegit a la presidència a les eleccions del 1990, es va enfrontar a Gorvatxov. Des de la presidència de la URSS Gorvatxov va intentar controlar la desintegració territorial política i econòmica de la URSS cap a la resta del món. Donades les eleccions del 1990 i la nova presidència de Boris Ieltsin, al 1991 es va proposar un nou tractat que substituí el Sistema d’Estat Federal i que donés sobirania a les diverses repúbliques. Aquest procés no es va poder fer ja que era massa tard.

POSAT A PROVA DE LA URSS

Eix cronològic:

Situa en el temps:

1953	Mort de Stalin
1957	Llançament del Sputnik 1
1968	Establiment del règim comunista a Txecoslovaquia
1985	Ascens de Gorbatxov al poder
1989	Caiguda del mur de Berlín
1990	Reunificació d’ Alemanya
1991	Desaparició de la URSS
1991	Cop d’ Estat a Mosocu

·         Per què es van crear les democràcies populars i on? Es van crear democràcies populars després d’un final victoriós de la URSS a la II Guerra Mundial, per aconseguir l’ extensió dels règims comunistes a l’ Europa oriental i central. Aquestes democràcies populars es van crear a : Hongria, Romania, Polònia, RDA i Txecoslovàquia.

·         Quines característiques va presentar l’economia soviètica després de la Segona Guerra Mundial? Després de la II Guerra Mundial, la URSS va tenir greus conseqüències. Les pèrdues demogràfiques van ser molt superiors i les infraestructures estaven afectades. El creixement econòmic va ser el resultat d’un gran esforç dels ciutadans soviètics, ja que aquests no van rebre cap tipus d’ ajuda.  Primer es va donar a la indústria pesant i als transports, i agricultura i els béns de consum van presentar més problemes, però tot i així la política soviètica va augmentar l’ eficiència de l’ agricultura i va aconseguir l’ autoabastament de productes alimentaris.

·         Quin va ser el model polític de l’URSS? El model polític soviètic estava basat en l’ existència d’un sol partit, el PCUS, el qual contava amb el màxim òrgan legislatiu: Predídium del Soviet Suprem. El sistema unia el partit i l’ Estat que no es permetia les discrepàncies i a més, hi havia una única ideologia oficial socialisme leninista. L’Estat soviètic estava regit per una constitució, però diferent a la de les constitucions del món occidental, ja que tot estava orientat per al manteniment del socialisme amb una limitació a altre opcions polítiques i llibertats públiques.

 Defineix:

• Nomenklatura: nova classe privilegiada formada per un estrat de governants soviètics.

• Desestalinització: nou estil de govern desenvolupat per Nikita Khruixov que consistia en una lluita contra el culte a la personalitat que havia acompanyat a Stalin.

• Democràcies populars: eren uns països satèl·lits de la URSS  on s’ aplicava una influència directa del règim soviètic i eren dirigits des de Moscou amb un control ferri. La creació d’ aquestes democràcies populars va fer pujar el poder dels partits comunistes amb els suport de la URSS.

• Socialisme desenvolupat: sistema polític soviètic basta amb la existència d’un sol partit, el PCUS, que comptava amb el màxim òrgan legislatiu el Presídium del Soviet Suprem. Aquest sistema unia el partit i l’ estat. A més l’ Estat estava regit per una constitució que tenia un caràcter molt diferent al de les constitucions del món occidental, ja que aquesta s’ orientava cap al manteniment del socialisme, amb una limitació d’altres opcions polítiques i llibertats.

• Perestroika: reforma de reestructuració del sistema desenvolupada per Gorbatxov, que contava amb la participació del poble. S’ havia de reestructurar el terreny econòmic, ja que estava pràcticament paralitzat, la indústria s’havia renovat i l’ agricultura estava estancada.

• Glasnost: (transparència). Consistia en solucionar una sèrie de problemes en l’ aparell econòmic i polític de la URSS de manera transparent, és a dir, amb la participació de la població.

• KGB: comité per a la seguretat de l’ Estat era l’ agència principal de la policia secreta de la Unió Soviètica.

• Stassi: ministeri per a la seguretat de l’ Estat Alemany.

Identifica i explica:

• Josif Stalin: poderós líder de la URSS amb el qual la URSS es va començar a convertir en una superpotència econòmica i militar capaç de disputar el seu domini amb els Estats Units, país amb el qual va mantenir una carrera armamentística.

• Václav Havel: primer ministre de la República Txecoslovaca que va desenvolupar els canvis que es van iniciar el 1989, per tal de posar fi al règim comunista que estava establert.

• Mikhail  Gorbatxov: nou líder soviètic que va accedir al poder el 1985 el qual les noves reformes que va desenvolupar van ser anomenades Prestroika i Glasnost.

• Boris Ieltsin: membre del partit comunista enfrontat a Gorbatxov  el 1990 durant les primeres eleccions lliures per a la presidència de la Federació Russa, i que proposava el desmantellament de tot el sistema comunista.

• Erich Honecker: membre del partit comunista de la República Democràtica Alemanya que es resistia a les reformes, que comportarien el fi del règim comunista.

Llegeix i comenta:  No es pot reduir el culte a la personalitat a l'única figura de Stalin. l.'essència d'aquest sistema consistia en l’establiment d'una escala individual i jeràrquica de cultes a la personalitat. ( ... ) En el bloc deis països socialistes, al capdamunt de l’escala jeràrquica hi havia Stalin. Davant seu es prostraven tots els que ocupaven escalafons inferiors. No es tractava només deis altres dirigents soviètics, sinó també deis dirigents deis partits comunistes del bloc socialista. ( ... ) La via de la democratització és, en aquestes circumstàncies, l’única que ens portarà a la construcció d'un model millor de socialisme. No ens apartarem d'aquesta via i la defensarem a ultrança, Però no permetrem que ningú aprofiti el procés de democratització per anar en contra del socialisme.  Gomulka, dirigent comunista polonès, 1956 Explica la crítica d’aquest dirigent comunista al sistema de culte a la personalitat: Aquest president fa una crítica sobre el sistema de culte a la personalitat que va desenvolupar el líder de Stalin. Afirma que la construcció d’un model millor del socialisme s’ aconseguirà amb l’establiment de la democràcia i abolint tot aquest culte no només al líder, sinó al culte que es tenia a tota persona membre dels partits comunistes del bloc soviètic. Al mateix temps però, també fa una defensa al socialisme tot dient que encara que es dugui a terme un procés de democratització, aquest procés no serà per posar fi al sistema socialista, sinó que serà per millorar aquest sistema. “La frontera occidental no és només vostra, sinó que és la de tot el camp socialista. És el resultat de la Guerra Mundial per la qual l’URSS va haver de pagar un preu molt alt. Txecoslovàquia no té cap dret a posar en perill els resultats d’aquesta guerra (...) La sobirania de cada país socialista no es pot oposar als interessos del socialisme o del moviment revolucionari mundial” Breixnev a l’agost de 1968  Explica el següent text: Breixnev era el cap d’ Estat successor de Khruixov. Breixnev va intervenir a Txecoslovàquia el 1968 dient que aquest procés per establir el règim comunista ja havia tingut lloc anteriorment (1956) a Hongria. Això va ser degut a una lluita que es va originar entre els comunistes i els altres partits polítics per tal d’ imposar el règim comunista i crear una democràcia popular. Per tant, aquest text és la intervenció del Cap d’ Estat en aquesta situació. ( ... ) El buró polític del Comitè Central del PCUS ha adoptat una decisió sobre algunes accions importants en política exterior que són fonamentals. La raó ( ... ) és obrir nous camins per aturar la cursa d'armament nuclear a la Terra i prevenir-la a l'espai exterior, reduir el perill de guerra i fomentar la confiança recíproca com a component imprescindible en les relacions entre els Estats. La més important d'aquestes accions és un programa concret d'eliminació total d'armes nuclears a tot el món durant els propers quinze anys ( ... ). Declaracions de M. Gorbatxov El País, 1986.  Quins canvis en la política exterior s’aprecien en les paraules del dirigent soviètic? Aquest text són uns declaracions de Gorvatxov després de que el 1985 accedís al poder. En aquest text s’ expliquen les reformes que es duran a terme basades en la reestructuració i la transparència. Els canvis que s’aprecien que vol desenvolupar són: establir una millor relació internacional amb la resta del món occidental, per tal d’ aturar la cursa d’ armaments i al mateix temps fomentar una confiança davant de les relacions entre altres estats. Juntament amb aquestes reformes també es vol posar fi a la construcció i utilització de les armes nuclears. Benvolguts compatriotes, ( ... ) cesso en la meva activitat com a president de la Unió Soviètica. Prenc aquesta decisió per consideracions de principis ( ... ). S'ha imposat la línia de desmembrament del país i de desunió de l'Estat, fet que no puc acceptar ( ... ). A més, estic convençut que resolucions d'aquesta envergadura s'haurien d'haver pres sobre la base de la voluntat expressa del poble (és a dir, un referèndum). ( ... ) El destí va voler que quan vaig haver d'estar al capdavant de l'Estat, fos evident que el nostre país estava malalt ( ... ). S'havia de canviar tot ( ... ). Avui estic convençut de la raó històrica dels canvis iniciats el 1985 ( ... ) Hem posat fi a la Guerra Freda, s'ha aturat la cursa armamentista i la militarització demencial del país, que havia deformat la nostra economia, la nostra consciencia social i la nostra moral. S'ha acabat l'amenaça d'una guerra nuclear ( ... ). Ens hem obert al món i ens ha respost amb confiança, solidaritat i respecte. Però l’antic sistema s'ha enfonsat abans que el nou comencés a funcionar. Discurs de Gorbatxov, 25 de desembre de 1991.  Explica com valora Gorbatxov la prestroika i comenta quines són les raons que al·lega a dimitir: Aquest discurs es va donar el 1991 després d’un intent de Cop d’ Estat a la ciutat de Moscou per tal d’ evitar l’ inici de la reforma del socialisme i poder mantenir el règim comunista. Aquest va tenir lloc quan l’ URSS va deixar d’ existir i en el qual Gorbatxov parla com a cap d’ Estat d’un Estat que ja no existeix, i per tant presenta la dimissió. Valora la prestroika de manera positiva, ja que han posat fi a la Guerra Freda i han obert les relacions amb el món occidental._displayNameOrEmail_ - _time_ - Elimina _text_

1. HEGEMONIA DE LA URSS

1. Control del PCUS:

Jiosif Stalin

La victòria de la Unió soviètica a la II Guerra Mundial va augmentar de manera notable el seu prestigi de cara el món, i el poder del seu líder, Jiosif Stalin. Amb ell va començar l’ expansió del comunisme i la URSS es va convertir en una superpotència econòmica i militar que era capaç de qüestionar el domini mundial dels Estats Units, el país amb el qual va mantenir una carrera armamentística durant la Guerra Freda, 1945 i 1949.

El sistema soviètic es basava en l’ existència d’un únic partit polític, el PCUS, del qual venien tots els governants, i contava amb Presídium del Soviet Suprem, el màxim òrgan legislatiu . aquest sistema unia l’ Estat i el partit, i en creava una única i oficial ideologia: el socialisme leninista. L’estat estava regit per una constitució. Aquesta presentava grans diferències a les constitucions del món occidental. Això era degut perquè tot s’ orientava cap el manteniment del socialisme, tenint una limitació cap a altres opcions polítiques i llibertats públiques. 

Nikita Khruixov

El 1953, després de la mort de Stalin, es va començar a qüestionar l’ obra del dictador i s’ en va començar a criticar els seus mètodes, ja que havia causat un gran nombre de víctimes. Nikita Khruixov, va governar la URSS durant quasi una dècada, des del 1953 al 1964, un període en el qual va posar en marxa un nou estil de govern, la desestalinització. Aquest procés lluitava contra el culte a la personalitat que havia instaurat Stalin. El 1956 gràcies al cèlebre Informe Secret que es va presentar al XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica, es van denunciar els crims de Stalin. 

Leonid Breixnev

Khruixov va ser substituït el 1964 per Leonid Breixnev  com a cap d’ Estat. El govern d’ aquest va durar fins a la seva mort, el 1982, va ser un dels governs més llargs de la història de la URSS. El seu successor va ser Jurij Andropov, del 1982 al 1984, i Konstantin Txerenko, el 1985. Encara que tenien la intenció d’ iniciar una sèrie de reformes, els mandats dels dirigents soviètics van suposar un període de transició, fins que el 1980 es van produir realment moviments de reforma importants. 

 2. Economia Planificada:

La política econòmica que desenvolupava la URSS es basava en una economia planificada:hi havia un domini complet de la direcció estatal, inexistència de mercat, però si que hi havia moneda, propietat estatal o col·lectivitzada de tots els béns i hi havia una igualtat absoluta de tots els ciutadans. Poc a poc, el sistema va anar generant un estrat entre els governants a diferents nivells, que va anar constituint una nova classe social, nomenklatura. 

Fruit de la Indústria pesant soviètica

Després de les dificultats generades per la II Guerra Mundial, durant els anys setanta es va viure millor el moment de l economia planificada, i va ser un punt màxim del seu desenvolupament, encara que la producció industrial sempre va estar orientada cap a la indústria pesant, ja que era necessària per mantenir la potència militar, encara que era poc eficient en la producció dels béns de consum.

3. Baix nivell de consum:

La URSS va patir grans conseqüències després de la II Gerra Mundial. Les pèrdues demogràfiques a les qual va haver de fer front eren molt superiors a les de qualsevol altre país, juntament amb els danys de les infraestructures, ja que aquestes també van resultar afectades. La recuperació de la URSS i el seu creixement espectacular va ser fruit de l’esforç que van fer els ciutadans soviètics, tenint en compte que no van rebre cap ajuda, a diferència dels països occidentals. Primerament, es va donar una prioritat absoluta a la indústria pesant i als transports, que van concentrar el 80% de la inversió. Cap els inicis de la dècada del 1950 l’ aparell industrial soviètic s’havia recuperat, i fins i tot, havia millorat.

L’ abastament agrícola i els béns de consum encara presentaven problemes. L’ economia va progressar de manera notable després de la mort de Stalin, i es va produir una millora a les condicions de vida. La política soviètica va augmentar l’ eficiència en l’ agricultura i en l’ autoabastament dels productes alimentaris. Entre el 1950 i el 1969 va augmentar la producció de blat un 50%, un 69% la producció de llet i un 87% la producció de carn.

4. Gran creixament industrial:

1ª nau tripulada soviètica

Tots els indicadors socials mostraven els progressos que havia desenvolupat la URSS. Va augmentar el nivell de la pblació, i els grans serveis com la sanitat i la educació, que l’ Estat proporcionava de manera gratuïta, es van universalitzar. Fins i tot, els nombre d’ estudiants universitaris van augmentar, d’un 2’4 milions a 5,2 milions. L’ esperança de vida de la població soviètica va assolir els mateixos índex que la que tenien els països occidentals. El 1957 la tecnologia soviètica va ser capaç d’ enviar el primer satèl·lit a l’ espai, Sputnik 1, i el 1961 els soviètics van enivar la primera nau tripulada. 

Durant els anys setanta, es va difondre la idea que la societat soviètica havia entrat en la fase del socialisme desenvolupar, per mitjà d’ escriptors, polítics i els mitjans de propaganda. Això significava una societat sense classes. Sense apropiació de la propietat privada de la riquesa i igualitària, que havia assolit un alt grau de benestar. El comunisme va desaparèixer de l’ Estat, i la societat era governada per organismes col·lectius elegits lliurement per dirigir l’ economia. 

Encara que en el socialisme desenvolupat els organismes s’ oferien de manera generalitzada, aquests serveis no havien assolit un grau de qualitat adequat. A més, el model estatitzat de l’ economia no donava incentius a l’ esforç o a la creativitat personal. Aquests fets, van portar a un estancament dels béns de consum: l’ oferta, la varietat i la qualitat dels productes deixaven molt ha desitjar. Aquest socialisme desenvolupat va donar lloc a una societat amb les necessitats bàsiques ben cobertes, que es trobaven lluny del desenvolupament d’ occident. Finalment, l’ últim enfrontament amb el món capitalista va fer que la URSS s’empobrís de nou, ja que aquesta destinava grans esforços econòmics en despeses militars o en ajuda a països del 3r món, els quals mantenien el seu enfrontament amb Occident, especialment amb els Estats Units.

2. DEMOCRÀCIES POPULARS

1. Control del PCUS:

PCUS

El desenvolupament i el final victoriós de la URSS al fi de la II Guerra Mundial va originar l’ extensió de règims comunistes a Europa Oriental i central, mitjançant la creació de les democràcies populars. A la postguerra, la URSS va exercir una influencia directa en aquesta zona de règims afins que els va convertir en els anomenats països satèl·lit de la URSS. Estaven basats en el model del règim soviètic i eren dirigits des de Moscou amb un control ferri que no admetia dissidència. A partir del 1947, la creació de democràcies populars va fer començar a pujar el poder dels partits comunistes amb els suport de la URSS, sols o amb l’ aliança d’ altres partits.

2. Països de l' Europa de l' Est:

• A Romania el Partit Comunista va col·laborar primer amb la dreta i després es va unir amb el Partit Socialista per treure els conservadors del poder.

• A Hongria els comunistes van participar en governs de coalició amb el partit dels Propietaris Rurals des de l’ any 1945.

• A Polònia el procés va ser més complicat, perquè aquest país havia mantingut un govern a l’ exili a Londres des de l’ inici de l’ ocupació nazi, però els comunistes van acabar aconseguint el poder en coalició amb altres partits.

Revolució d' Hongria, 1956

• A la RDA el territori Alemany que havia correspost als soviètics s’hi va establir un règim comunista amb capital a Pankow, un suburbi de la ciutat de Berlin.

• El 1948 a Txecoslovàquia va ser l’ últim país on es va establir un règim comunista, provocat per la lluita entre els comunistes i la resta de partits.
  

En les democràcies populars va tenir un fort impacte el procés de desestalinització. En alguns països es van produir revoltes i intents de democratització reals dels seus règims, com la revolta del 1956 d’ Hongria i la de Txecoslovàquia el 1968, dos països que van ser durament reprimits. Durant els anys setanta i vuitanta es van donar moviments a Alemanya i sobretot a Polònia, on s’hi van fer sindicats lliures.

3. Creixement econòmic desigual:

A partir del 1948 a tots els països satèl·lit de la URSS es va començar el procés de socialització de la propietat i de la producció econòmica. La gran indústria va ser nacionalitzada i va passar a un control estatal. Pel contrari, la propietat privada es va conservar en petits sectors industrials o rurals. A través de Plans quinquennals, es va promoure l’ augment de la producció. Aquests eren semblants als soviètics però eren imposats per l’ Estat. 

Territori de la URSS

La política d’ industrialització que es va establir va fer incrementar el nombre d’ obrers industrials a tots els països de l’ Est, i va produir una forta emigració del camp a la ciutat. Polònia va experimentar amb major increment aquest canvi, ja que li va augmentar per quatre el nombre d’ obrers industrials quan va començar la II Guerra Mundial. La incorporació de a dona al mercat de treball també es va fer de manera massiva a tots aquests països.

Després de que Stalin negués que els països  que es trobaven sota la seva influència acceptessin l’ ajuda econòmica del Pla Marshall proposat pels Estats Units, la URSS va haver de potenciar el desenvolupament econòmic, que va resultar desigual a causa de la notable diferència de partida entre els països que havien conegut la industrialització, com: Bulgària i Romania, i els països que tenien la indústria consolidada, com: Alemanya, Txecoslovàquia i Polònia (en menor grau). Al mateix temps, la col·lectivització de la Terra va seguir ritmes diferents segons els Estats.

• A Polónia, a Alemanya, a Hongria i a Romania no va superar el 20% del total

• A Txecoslovàquia no va superar el 33% del total

• A Bulgària no va superar el 61% del total.   

En l’ agricultura col·lectivitzada hi havia un sector de granges de l’ Estat i un altre del tipus kolkhoz segons el model soviètic. Sempre va substituir un sector agrícola privat, que va ser molt extens en alguns països com ara Polònia.

El novell de vida a les democràcies populars va créixer en termes generals, respecte els anys anteriors a la II Guerra Mundial, però mai assolint els nivells d’Occident. A la RDA, la diferència que hi havia amb la part occidental, feia més evident la distància de benestar que sorgia entre els dos blocs.

Símbol de la COMECON

El model econòmic va seguir sempre el soviètic, amb més o menys fidelitat i profunditat en la col·lectivització. A més, la URSS i els seus països satèl·lit van pretendre formar un veritable bloc econòmic amb la creació d’ organismes com: CAME (Consell d’ Ajuda Mútua Econòmica) i el COMECON conegut també com: mercat comú de l’ Estat.